Ens vam trobar a la terraseta del restaurant vent d'Aram. L'escalfor dels tímits rajos del sol, l'olor càlida d'una xocolata d'esfeta i l'intimitat exculsiva que teniem era inigualable. Van passar els minuts, fins i tot les hores, fins que vam decidir que era hora explorar una mica el nostre poble. Sta Coloma de Farners una petita ciutat, envoltada de verds paisatges, pel qual travessa un riu, i alguns que altres atrotinats edificis, però plens de colorits, amb testos i roba estesa als balcons.
Vam pendre el vol, vam baixar per l'activa rambla, fins arriba a l'estimada pastisseria Trias, una giravolta i cap a la dreta. La biblioteca a la nostre esquerra, li vam dedicar una mirada acompanyada d'un suspir, totes dues la coneixeim prou bé. Seguim tot recte, ens trobem a dos grans emblemàtics edificis, l'ajuntament i l'escola de sant Salvador. Aquest últim, es mereixia una parada, li vaig explicar algunes anèdoctes de quan estudiava en ell, quins records!
Ens tornem a enlairar, aquest cop pel mig del passeig envoltades per fulles pansides que queien dels arbres en forma de ball. S'acaben els arbres, davant nostre un pont, descolorit i vell pel pas del temps. Havíem arribat al nostre destí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario